SENTIT DE LA VIDA

 EL SENTIT DE LA VIDA

(QUE BELLO ES VIVIR)

La pel·lícula comença la vigília de Nadal de 1945, quan George Bailey decideix suïcidar-se. Les oracions per ell, un resident del petit poble de Bedford Falls, arriben al cel, on una cort celestial es reuneix per complir el que li demanen des d'allà. La gent va pregar a Déu perquè recordés a George Bailey i els fes feliços. Saint Joseph té l'encàrrec d'ajudar en George a ajudar a Clarence, un àngel de segona categoria que fa massa temps que intenta guanyar ales. Abans de portar a Clarence a la Terra, San Jose li va mostrar alguns flashbacks sobre la vida de George Bailey. El primer va començar el 1919, quan George tenia 12 anys i va salvar el seu germà petit Harry de l'ofegament després de caure a un llac a través del gel. També treballava a la farmàcia del poble, on es va adonar que el farmacèutic, dol la mort del seu fill per la grip, havia afegit per error verí a la medicina del nen. George va intentar evitar-lo, però el farmacèutic abans de cedir i donar-li les gràcies el va colpejar. Per això, va perdre l'oïda al peu esquerre.

Personalment no crec que la vida tingui cap sentit. Som un ésser viu més, tan animal com el que més. El principal objectiu és reproduir-nos, però ni tan sols aquest objectiu té sentit, ja que al capdavall milers de milions han mort abans que nosaltres i milers de milions moriran després de nosaltres, i amb el pas del temps ni el que haguem fet com a individu tindrà realment cap valor quan tot hagi acabat.

A l'hora de la veritat res del que fem tindrà la menor rellevància. Al final el temps nostre de vida és una misèria al costat de la vida de l'univers Al cap final som matèria, àtoms, cosa que no deixa de ser simplement càrregues positives i negatives. Igual que estan fetes les pedres, i tota la matèria visible de l'univers. Realment no hi ha diferència. La matèria que ens forma passarà a formar part d'altres coses, així com ja formava part abans que anés a parar a nosaltres. Però això no ha de deprimir. És natural, així és com funciona la pròpia existència. No és ni una cosa positiva ni negativa, simplement és, i no pot ser d'una altra manera. Just el fet que com a ésser no transcendirem és el que hauria de fer que valorem i apreciem el temps que ens queda, en comptes de passar-ho lamentant-nos de les nostres penes.

És una cosa que porto pensant molt de temps i que, justament vaig opinar igual quan el professor de Simbologia em va preguntar. No tinc res de por a la mort però al menys el meu temps de vida haurà sigut útil i feliç.

Abans volien deixar la vida per qualsevol problema, be si era per endeutament, felicitat o per problemes personals, com és el cas de George Bailey. En canvi ara tenim tot tipus d'ajuda, bé siguin psicólegs experimentats, també es una altre època i normalment no patim gaire perquè tenim més oportunitas.

SÍMBOL QUE RELACIONO AMB LA VIDA

Arbre de la vida: 

L'arbre de la vida simbolitza la connexió amb l'entorn ja sigui a nivell físic com espiritual. Es pot observar a les arrels (l'origen) i les branques amb la connexió amb la gent com amb l'univers. És un símbol molt significatiu pel simple fet que la meva àvia tenia un paper a la seva bíblia i sempre em deia que ho tingués en compte. Però com ja he dit no trobo sentit a la vida