Evolució de la falange espanyola

 EVOLUCIÓ DE LA FALANGE ESPANYOLA

En la següent imatge podem observar detalladament els canvis que ha anat experimentant la bandera de la falange española.

Ens situem primerament als anys posteriors de 1938, data la qual es refereix després de produir-se l'alçament, les unitats de l'exèrcit regular conservaven les seves ensenyes dissenyades al llarg dels 5 anys que havia durat la convulsa República. Les forces que van formar el bàndol nacional es comprenien des de republicans convençuts fins a carlins tradicionalistes i només els carlins van adoptar des del primer moment la bandera vermella i guilda en les seves proporcions tradicionals com a rensenya de combat.

Moltes unitats es van limitar a posar un tros de drap vermell sobre el drap morat que erròniament els ideòlegs de la República pensaven que representava Castella. No va ser fins al 1938 quan Espanya va recobrar com Ensenya Nacional aquella que Carles III va triar per als nostres navilis i fortaleses, amb l'objectiu que amics i enemics veiessin que el que tenien davant eren soldats espanyols.

Els canvis comencen en la primera bandera establida des de 1938 fins 1945 quan es va restaurar l'Ensenya de Carles III, qué Isabel II va fer oficial per a la Nació i la vigència del qual només es va veure truncada entre 1931 i 1938, encara que algunes forces de l'Exèrcit Nacional la van enarborar des del primer dia de l'Alçament.

Sobre els colors de la Bandera llueix l'Àliga de Sant Joan, contenint l'escut dels Reis Catòlics en el qual les casernes del Regne de Navarra substitueixen les de les Dues Sicílies. 

El 26 de juliol de 1945 es va decretar la supressió dels guions de comandament, que tant havien proliferat durant la Guerra Civil, i l'11 d'octubre es va publicar un reglament detallat de banderes, que va fixar el model de bandera vermella ja en ús, però definint millors els seus detalls, destacant una major estilització de l'àliga de Sant Joan, fins aleshores una mica rabassuda, així com el nom de la unitat, que brodat en lletres negres tornava a figurar oficialment al voltant de l'escut central.

I finalment l'última bandera on es representava l'àliga va ser portada desde la mort de Franco al 1975 fins 1977 on es va retornar al reglament del 1945. El 21 de gener de 1977 es va aprovar un nou reglament que diferia de l'anterior tan sols que l'àliga tenia les seves ales molt més obertes, per voler donar més superioritat de poder, les columnes d'Hèrcules tornen a col·locar-se dins les ales, i la cinta amb el lema ''UNA GRAN LLIURE'' es desplaça del coll de l'àliga, per situar-se per sobre del cap. No es van construir gaires banderes amb aquest escut.