VIOLÈNCIA DE GÈNERE

 LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE - 25 Novembre

Avui dia 25 de novembre es commemora la eliminació de  la violència de gènere. Durant tot aquest dia es fan revoltes, protestes i manifestacions per l'abolició de les violències que pateixen les dones de tot el món al llarg de tot l'any. Entenem per violència masclista aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

Sóc un noi que es posiciona en contra i faig suport a aquest dia, encara que no assisto a manifestacions ni revoltes pel simple fet de que crec que encara que es volguí donar consciència de que està bé i no no és suficient per aturar a tots aquells nens i homes que fan aquestes locures. 

Crec que la base de tot aixó és l'educació escolar i més important la que es dona a casa, actualment estàn molt present les xerrades per donar consciència a nois i noies, però crec que la gent adulta que és la pitjor no són afortunats de poder escoltar a persones que defensen els drets de totes les noies per no sortir al carrer amb por.

Un altre punt que em dona molta pena és la situació que viuen desprès d'haver estat violades forçadament. No és una cosa que al dia següent s'oblidi, a partir d'aquest moment el teu cap entra en un bucle de por i desconfiança. Ja no surten al carrer amb la mateixa confiança i les relacions amb els homes no són les mateixes. 

Amb el que vull dir amb això es que els homes tinguin una mica més de cap i pensin més en com afecta a les dones, que això no és una cosa per passar una bona estona.

 

SÍMBOLS RELACIONATS AMB LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

BOLS DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE 

LLAÇ LILA

Al 1908, el lila va ser adoptat per les sufragistes angleses juntament amb el color blanc (que simbolitzava la puresa de la seva lluita) i el verd (que transmetia l'esperança de veure complertes les seves reivindicacions). L'elecció del lila s'inspirava a la noblesa anglesa. Més endavant, a la dècada de 1960, les dones socialistes van alçar la veu i van exigir iguals drets i oportunitats que els homes i, per això, van escollir el lila com a símbol del moviment feminista.

Aquest símbol sobre la violència és el que més tenia conciència i a més he fet ús amb ell en partits de futbol.

MÀ OBERTA -SENYAL D'AUXILI CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE:

L'origen d'aquesta senyal va ser coneguda per una jove nord-americana de 16 anys, raptada per un home de 61 anys, que va ser rescatada per la policia després que un conductor reconegués el senyal d'auxili quan es trobaven en un semàfor aturats. Així, el conductor va reconèixer el senyal per la difusió que es va fer a la xarxa social TikTok. 

No tenia cap mena de coneixement, però ara sempre i quan vegi alguna persona fent aquest signe no en dubtaré de trucar al 016 i arrestar a tots els homes que es pensen que la violència és un manera de divertir-se.

 

 CALENDARI LITÚRGIC

El calendari cristià i el calendari litúrgic (catòlic) és un calendari utilitzat pels catòlics per regir els diferents períodes de la vida espiritual. Però, què vol dir litúrgic? Doncs ve de Litúrgia, que és Conjunt de pràctiques, cerimònies i/o ritus aprovats per l'església per rendir culte a Déu i, Calendari Litúrgic seria la forma que té l'Església de repartir les celebracions al llarg de tot l'any. A diferència del calendari escolar, el Litúrgic no comença al setembre com aquest. Ni comença al gener, com el Calendari anual que més coneixem. 

Aquest calendari està dividit en períodes o temps litúrgics

Aquest calendari s'inicià amb l'Advent, que es compon de quatre diumenges abans del dia de Nadal i que comença el diumenge més proper a la festa de Sant Andreu (30 de novembre). Aquest primer diumenge pot caure, doncs, entre el 27 de novembre i el 3 de desembre, i s'hi inicia també l'any litúrgic. 

1. Temps d'Advent (ROSA): és el primer període de l´any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Crist. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, a més que ho integren necessàriament els quatre diumenges més propers a la festivitat de la Nativitat

2. Temps de Nadal (BLANC): és una de les festivitats més importants del cristianisme, juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta commemora el naixement de Jesucrist a Betlem, se celebra el 25 de desembre a l'Església catòlica, a l'Església anglicana, a algunes comunitats protestants de l'Església ortodoxa romanesa.

3. Temps de Quaresma (ROSA): és el període del temps litúrgic destinat per l´Església per a la preparació de la festa de Pasqua.

4. Temps de Pascual (BLANC): La Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús. El primer diumenge de Pasqua és la festa central del cristianisme, en què es commemora, la resurrecció de Jesús al tercer dia després d'haver estat crucificat. A la Setmana Santa li segueix un període de cinquanta dies anomenat Temps pasqual, que acaba amb el Diumenge de Pentecosta.

 

5. Temps Ordinari (VERD): Sol ser definit com «el temps en què Crist es fa present i guia la seva Església pels camins del món»; un temps menor o un temps no fort. L'any litúrgic s'anomena temps ordinari alhora que no coincideix ni amb la Pasqua i la Quaresma, ni amb el Nadal i el seu Advent. Són trenta-tres o trenta-quatre setmanes durant l'any.

 

SENTIT DE LA VIDA

 EL SENTIT DE LA VIDA

(QUE BELLO ES VIVIR)

La pel·lícula comença la vigília de Nadal de 1945, quan George Bailey decideix suïcidar-se. Les oracions per ell, un resident del petit poble de Bedford Falls, arriben al cel, on una cort celestial es reuneix per complir el que li demanen des d'allà. La gent va pregar a Déu perquè recordés a George Bailey i els fes feliços. Saint Joseph té l'encàrrec d'ajudar en George a ajudar a Clarence, un àngel de segona categoria que fa massa temps que intenta guanyar ales. Abans de portar a Clarence a la Terra, San Jose li va mostrar alguns flashbacks sobre la vida de George Bailey. El primer va començar el 1919, quan George tenia 12 anys i va salvar el seu germà petit Harry de l'ofegament després de caure a un llac a través del gel. També treballava a la farmàcia del poble, on es va adonar que el farmacèutic, dol la mort del seu fill per la grip, havia afegit per error verí a la medicina del nen. George va intentar evitar-lo, però el farmacèutic abans de cedir i donar-li les gràcies el va colpejar. Per això, va perdre l'oïda al peu esquerre.

Personalment no crec que la vida tingui cap sentit. Som un ésser viu més, tan animal com el que més. El principal objectiu és reproduir-nos, però ni tan sols aquest objectiu té sentit, ja que al capdavall milers de milions han mort abans que nosaltres i milers de milions moriran després de nosaltres, i amb el pas del temps ni el que haguem fet com a individu tindrà realment cap valor quan tot hagi acabat.

A l'hora de la veritat res del que fem tindrà la menor rellevància. Al final el temps nostre de vida és una misèria al costat de la vida de l'univers Al cap final som matèria, àtoms, cosa que no deixa de ser simplement càrregues positives i negatives. Igual que estan fetes les pedres, i tota la matèria visible de l'univers. Realment no hi ha diferència. La matèria que ens forma passarà a formar part d'altres coses, així com ja formava part abans que anés a parar a nosaltres. Però això no ha de deprimir. És natural, així és com funciona la pròpia existència. No és ni una cosa positiva ni negativa, simplement és, i no pot ser d'una altra manera. Just el fet que com a ésser no transcendirem és el que hauria de fer que valorem i apreciem el temps que ens queda, en comptes de passar-ho lamentant-nos de les nostres penes.

És una cosa que porto pensant molt de temps i que, justament vaig opinar igual quan el professor de Simbologia em va preguntar. No tinc res de por a la mort però al menys el meu temps de vida haurà sigut útil i feliç.

Abans volien deixar la vida per qualsevol problema, be si era per endeutament, felicitat o per problemes personals, com és el cas de George Bailey. En canvi ara tenim tot tipus d'ajuda, bé siguin psicólegs experimentats, també es una altre època i normalment no patim gaire perquè tenim més oportunitas.

SÍMBOL QUE RELACIONO AMB LA VIDA

Arbre de la vida: 

L'arbre de la vida simbolitza la connexió amb l'entorn ja sigui a nivell físic com espiritual. Es pot observar a les arrels (l'origen) i les branques amb la connexió amb la gent com amb l'univers. És un símbol molt significatiu pel simple fet que la meva àvia tenia un paper a la seva bíblia i sempre em deia que ho tingués en compte. Però com ja he dit no trobo sentit a la vida

LA VIDA I LA MORT

 LA VIDA I LA MORT

Com ja sabem el nostre recorregut a la vida és nèixer, evolucionar i adquirir maneres de vivència i finalment una vegada el cos no et permet res més separar el teu cos i espèrit per marxar al altre costat. Però què és realment la vida i la mort segons els meus pensaments, i per a la meva religió. Doncs en aquest nou blog respondrem a algunes preguntes per ser conscients de cada un dels termes a aprendre.

La definició de vida i mort és molt relativa, degut a la influència de la filosofia, la ciència i cada tipus de religió que habita al nostre planeta. Cadascuna l'intenta relacionar amb ella similarment. Podem definir el terme vida segons el diccionari com un estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se. Seguidament per a la biologia la vida fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistes, arqueus i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d'organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproduïr-se i finalment morir. Per a la filosofia la vida es un conjunt d'experiencies i no pot ser entesa ni estudiada ja que són esdeveniments. I finalment per a la religió en la que jo soc creient, el cristanisme, segons el cristianisme la vida és el conjunt de creences i pràctiques comuns d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.

I per una altre banda, l'antónim de vida.  El diccionari reconeix com mort a un efecte terminal i irreversible que resulta de l'extinció del procés homeostàtic en un ésser viu i per tant la fi de la vida. Es pot produir per causes naturals o induïdes. Filosòficament, mort és un fet tan real com a la vida; pensem que l'acceptació conscient i relista de la mort com a procés que forma part de la vida pot ser molt beneficiosa per als individus i la nostra societat. Biològicament és un fenomen biològic natural que implica la fi irreversible de les funcions vitals, i finalment, per al cristianisme la mort forma part de la vida. Nosaltres ens refiem de Jesús que va donar la seva vida per nosaltres perquè nosaltres tinguem vida eterna i som creients en que Jesús va ressuscitar i també nosaltres ressuscitarem amb ell.

SÍMBOLS DE MORT I VIDA:

Crespo de dol: El crespó o llaç negre és un símbol utilitzat per estats, societats i organitzacions, representant un sentiment politicosocial de dol. Quan veig aquest símbol únicament soc conscient de que representa a la mort.

Triqueta: La triqueta o també anomenat triquel, és un símbol d'origen indoeuropeu que fa referència a la triple dimensió. Simbolitza la vida, la mort i el renaixement. Sincerament és la primera vegada que veig aquest símbol, però si que de vista representa aquest tres termes.