LA PASQUA

Història de la Pasqua:

Els primers cristians celebraven la resurrecció de Jesús el mateix dia que la Pasqua jueva, fins que l'any 325 el Primer Concili de Nicea va separar ambdues festes tot mantenint el caràcter mòbil de la diada, fixant-la al diumenge següent de la lluna plena posterior a l'equinocci de primavera (21 de març). Aquest fet determina la mobilitat d'altres festes, com la de l'Ascensió, que se celebra quaranta dies després del diumenge de Pasqua, la Pentacosta, deu dies després de l'Ascensió, la festa de Corpus, així com la data del diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa.

La denominació de 'Pasqua' també s'ha estès a altres celebracions cristianes, com el Nadal (naixement de Jesús), l'Epifania (adoració dels reis) i la Pentecosta (davallada de l'Esperit Sant).

Símbols més reconeguts de la Pasqua:

El conill de pasqua: És un dels símbols més importants de la pasqua. Representa la fertilitat, el naixement i l'esperança de vida. Abans de Crist, els pobles germànics consideraven el conill com a fertilitat, i associaven la seva aparició a l'inici de la primavera, amb el renaixement i la renovació de la naturalesa després de l'hivern. Ni conill ni els ous de pasqua són esmentats en la Bíblia. La tradició d'aquest animal està associada a rituals de celebració de la fertilitat que es feien en el nord d'Europa en els temps precristians. 

La mona de pasqua: La mona és un aliment típic de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Murcia. Aquesta tradició diu que el padrí ha de entregar-ho aquest dia als seus fillols. La típica és una coca o una rosca amb ous al seu interior. Prové del terme àrab "mûna", vol dir regal o provisió de menjar. Els moriscos acostumaven a entregar-la als seus senyors per celebrar que la quaresma havia acabat.