PLANTA 4
Aquesta pel·lícula tracta sobre quatre nens de quinze anys que estaven ingressats a la planta número 4, la de Oncología. Aquest grup de quatre nois (Ivan, Dani, Pepino i Miguel Àngel, aquest últim el que més dona joc a la pel·lícula) anomenats ''Pelones''. Són nois que estan sotmesos per diferents tipus de càncer, però han sofrit similars danys, manca de cabell per la quimioteràpia i la falta d'una cama produïda per una extirpació del càncer que estava situada allà. Els ''Pelones'' s'estaven preparant per a un torneig que es feia entre hospitals i pacients que estaven ingressats, però l'última setmana abans del partit final necessitaven un pivot. Justament a l'habitació de l'Izan arriba, un nen anomenat Jorge que li estaven fent proves per un accident de moto i a més juga al bàsquet de pivot, durant el temps de radiografies van observar que hi apareixia una taca, llavors, ràpidament el van traslladar al mateix centre dels ''Pelones'', Can Ruti. Mentrestant l'Izan descobreix que Jorge és jugador de bàsquet i ho comenta amb el seu grup, que per interès és comencen a apropar perquè jugues amb ells. Un dia normal i corrent quan estaven divagant per les instal·lacions de l'hospital, en Pepino un dels integrants dels ''Pelones'' estava esperant que vinguessin per ell i emportar-se'l cap al pavelló i així va ser, se l'emporten, però, els seus amics no sabran d'ells fins a un temps.
Després d'aquest últim esdeveniment l'hospital es converteix un món de fantasies; durant les nits feien escapades per sentir rapejar al seu amic conserge, curses amb les cadires de rodes, en Dani s'escapa amb la Glòria, visites als nens acollits a la sala de maternitat..., òbviament van ser agafats i el director els va fotre reny i com adolescents que eren, no paraven de vacil·lar i per fer-los callar va llençar per la boca que el sue amic Pepino no va rebre la quimioteràpia, el van traslladar a casa i als dies va morir. Això va suposar un colpeig molt dur, però havien de seguir amb la seva vida que era suficientment desafortunada. Van jugar i perdre el partit de bàsquet i com a recompensa van conèixer i assistir al concert que va fer en privat a l'hospital del seu ídol musical, Estopa. Va ser un moment que els va fer reflexionar, de tal manera que tots els pacients van rebre aels seus familiars excepte el Miguel Àngel, que, gràcies a l'Izan per una trucada comença a mantenir contacte veient-se sol en la vida.
Pulseres vermelles:
Aquest primer símbol, simbolitza cadascuna de les operacions de càncer que han anat vivint des de la diagnosticació de càncer. Hospitalariament s'utilitzen per reconèixer a cada pacient amb el seu número de correspondència en les operacions i a més al tractament en el qual estan sotmesos. Abans de cada tractament degut a la pulsera saben el tipus d'extracció de mostra biológica han de fer, administrar medicaments.
Anorexia:
És un trastorn alimentari que causa que les persones perdin més pes del que es considera saludable per a la seva edat i alçada. Les persones amb aquest trastorn poden tenir una por intensa a augmentar de pes, fins i tot quan estan amb pes insuficient.
Personalment em sento identificat amb aquesta malaltia per què per desgràcia un familiar va patir d'anorexia, cap dir que ja està estable.
Càncer:
Malalties en les quals hi ha cèl·lules anormals que es multipliquen sense control i envaeixen els teixits propers. És possible que les cèl·lules canceroses també es disseminen a altres parts del cos a través dels sistemes sanguini i limfàtic. Hi ha diversos tipus de càncers.
Com ja saps Tino, desgraciadament un familiar molt propè pateix aquesta malaltia i on estic en un sense viure. Després de veure aquesta pel·lícula crec una pedra no pot impedir-te res en la vida i més si tens persones apropiades. Continuarè guadint, però a prop d'ella.
Com ja saps Tino, desgraciadament un familiar molt propè pateix aquesta malaltia i on estic en un sense viure. Després de veure aquesta pel·lícula crec una pedra no pot impedir-te res en la vida i més si tens persones apropiades. Continuarè guadint, però a prop d'ella.
OPINIÓ PERSONAL
Personalment aquesta pel·lícula m'ha ajudat una mica, perquè veient aquest nois que amb dificultats per la manca d'una extremitat la seva sonrisa contuniuven portant-la a sobre d'ells i a més, tot i estar sols per no voler l'atenció dels familiars, han acabat acudint a ells, cosa que m'indica que hauré d'encara estar més amb ella. Penso que qualsevol persona que vegi aquesta pel·lícula tindrà un diferent pensament i l'ajudarà a controlar aquesta situació de la millor manera possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario