UN SÍMBOL, UN ESCUT, UN SENTIMENT
SIGNIFICAT DEL SÍMBOL: El primer dels símbols maçònics relacionats amb el nostre escut és l'esquadra o triangle invertit, per definició el triangle és la imatge geomètrica del ternari i en el simbolisme numèric equival al 3, la trinitat (Club-Equip-Afició), la triple naturalesa de l' univers (Positiu-Negatiu-Neutre) i (Home-Cel-Terra).
El següent símbol són les 13 barres seguint un patró verd i blanc, el 13 és el signe de transmutació i canvi, de mort i naixement, de final i nova represa. De fet, el canvi de la forma de l'escut, coincideix també amb un temps gloriós per al club, ja que és a partir de llavors quan s'aconsegueixen uns èxits a nivell esportius, que farien de el Betis un club gran. Jugaria la Final del Campionat d'Espanya (Copa de Rei actual), el 21 de Juny del 1931, aconseguiria el primer ascens a Primera Divisió, el 3 d'Abril 1932 i
es proclamaria Campió de Lliga, el 28 d'abril de 1935. Sent el primer equip andalús a assolir aquests grans èxits.
I finalment el rombe, posicionat al centre, representa l'òrgan sexual femení, el qual ja els grecs l'utilitzaven com a instrument màgic, per inspirar o accelerar les passions masculines, d'aquí que es consideri un símbol amb capacitat d'arrossegar multituds, majorment homes, tot i que parlem en clau d'altres temps, ja que les dones en el nostre club i dins de la nostra afició, viuen i senten per igual aquests colors.
QUÈ SIGNIFICA PER A MI?:
El significat de l'escut del Betis es molt extens i no sabria com explicar-ho amb paraules dins d'un ordinador la veritat. Aquesta escut m'arriba a mi des de ben petitó, había sigut un sentiment que passaba de generació en generació, des del meu besavi fins a mi. Tot comença quan la família per part del meu pare marxa a viure a Sevilla, a Ciudad del Sol una barriada de Sevilla, allà s'hi troben amb la situació de que tenen l'estadi a 15 minuts caminant i agafen una rutina en anar a veure tots els partits de casa del Betis. Llavors aquesta passió va passant fins el meu avi, que es torna a viure a Catalunya i tenen el meu pare, tot i això la passió no és perd, a casa només es podia parlar de Betis si es veia futbol. I a dia d'avui jo sóc un Betic més i la meva passió es torna més forta quan amb 11 anys visito per primera vegada el Benito Villamarín. Llavors per a mi aquest escut és família, garra i pasió