LA SEGONA PASQUA

 LA SEGONA PASQUA

El pròxim 24 de maig eS celebra la Segona Pasqua, una festa que està declarada com a dia festiu laboral als calendaris de diversos municipis d’Espanya –sobretot de Catalunya, amb Barcelona al capdavant.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

1. L'Esperit Sant

En aquesta etapa és molt important el cristianisme i l'Esperit Sant , es aquest que apareix a la plaça i com una flama molt potent va poder il·luminar als deixebles. A partir d'allà van començar a predicar i a que el poble els entengués i comencessin a orar i a fer les doctrines cristianes.

2. El Foc

El foc simbolitza l'energia transformadora dels actes de l'Esperit Sant. Així, el foc, figura de l'Esperit Sant, transforma el que toca. Representa una nova era, com aixi un  missatges els deixebles.

VIDEO MOTIVADOR

LA PASQUA

Història de la Pasqua:

Els primers cristians celebraven la resurrecció de Jesús el mateix dia que la Pasqua jueva, fins que l'any 325 el Primer Concili de Nicea va separar ambdues festes tot mantenint el caràcter mòbil de la diada, fixant-la al diumenge següent de la lluna plena posterior a l'equinocci de primavera (21 de març). Aquest fet determina la mobilitat d'altres festes, com la de l'Ascensió, que se celebra quaranta dies després del diumenge de Pasqua, la Pentacosta, deu dies després de l'Ascensió, la festa de Corpus, així com la data del diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa.

La denominació de 'Pasqua' també s'ha estès a altres celebracions cristianes, com el Nadal (naixement de Jesús), l'Epifania (adoració dels reis) i la Pentecosta (davallada de l'Esperit Sant).

Símbols més reconeguts de la Pasqua:

El conill de pasqua: És un dels símbols més importants de la pasqua. Representa la fertilitat, el naixement i l'esperança de vida. Abans de Crist, els pobles germànics consideraven el conill com a fertilitat, i associaven la seva aparició a l'inici de la primavera, amb el renaixement i la renovació de la naturalesa després de l'hivern. Ni conill ni els ous de pasqua són esmentats en la Bíblia. La tradició d'aquest animal està associada a rituals de celebració de la fertilitat que es feien en el nord d'Europa en els temps precristians. 

La mona de pasqua: La mona és un aliment típic de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Murcia. Aquesta tradició diu que el padrí ha de entregar-ho aquest dia als seus fillols. La típica és una coca o una rosca amb ous al seu interior. Prové del terme àrab "mûna", vol dir regal o provisió de menjar. Els moriscos acostumaven a entregar-la als seus senyors per celebrar que la quaresma havia acabat. 

 

SIMBOLOGIA SANT JORDI

 SIMBOLOGIA SANT JORDI

SIMBOLOGIA

1. EL DRAC:

El drac és un símbol del malament, de les tendències demoníaques, del caos, un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.

2. LA PRINCESA: 

La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor. 

3. VERD: 

S'utilitza amb més freqüència per representar la natura, la vegetació, la curació o la fertilitat, ja que és un color dominant a la natura. Simbolitza la serenor i l'esperança. Pot ser un color relaxant, però també es fa servir en determinats països per simbolitzar els diners, la cobdícia o la gelosia. Dir que algú està 'verd' significa que és inexpert o nou. Aquest color podem trobar-ho en la pell del drac o en la tija de la rosa.

4. VERMELL:

El vermell és un color primari, el color càlid per excel·lència, dinàmic i excitant. Sovint s'associa amb l'amor, la passió i la luxúria. S'usa freqüentment en relació amb el Dia de Sant Valentí.14 També es pot usar per indicar perill o advertència, però també s'associa amb la importància. Per exemple, s'usa per als senyals d'alt [stop] i en els camions de bombers. Aquest símbol el trobem en la sang del drac o el color cridaner de la rosa

5. LA ROSA: 

La rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, a l'enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'amor, posarem fi a la seva existència transmutant en una bella mostra de vida i passió. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia al seu interior. En general aquest color de rosa significa amor, gratitud i admiració.

6. LLIBRE:

El llibre significa un regal de l'ambient natural, del cel o terra o alguna altra part del món: una cosa màgica en unes maneres. Hi ha un misteri entre les pàgines d'un llibre que s'esforça a mirar més enllà només del materialisme d'un llibre, i pensar més en el símbol d'un llibre.

 

Codi Da Vinci

 CODI DA VINCI

La veracitat de la peli amb el recolzament de dades que he trobat per internet puc afirmar que és falsa al complert. Segons fonts d'informació en aquesta pel·lícula hi han 5 mentides reconegudes.

1. Segons la novel·la, Leonardo da Vinci va acumular una fortuna per centenars de pintures que van ser comissionades al pel Vaticà a canvi de no revelar el secret del Sant Grial. Però la realitat de les coses és que el Vaticà només va comissionar una pintura a Leonardo, i aquesta va ser Sant Joan Baptista.

2. Segons la pel·lícula, Leonardo escrivia usant un codi secret per guardar la veritat sobre el llinatge de Crist. Aquesta forma d'escriure era comú en el Renaixement i es creu que Leonardo la feia servir perquè era esquerrà i escriure així evitava que es taqués la mà i el paper amb la tinta fresca. Aleshores, no hi havia cap codi. Simplement Leonardo era un home pràctic que no volia omplir de taques els seus manuscrits.

3. A l'ull de la Mona Lisa hi ha moltes inicials, i aquí la pel·lícula va decidir enfocar-se en unes que feien sentit amb la història i ignorar les altres. La realitat és que ningú sap que signifiquen totes aquestes lletres. I també, cadascú veu el que vol veure. 

4. A la novel·la també s'afirma que la “Mona Lisa” és un retrat androgin de Leonardo da Vinci, és a dir, que és home i dona alhora. I que somriu perquè coneix la veritat sobre el llinatge secret de Crist. Realment Da Vinci mai va donar nom a aquesta obra. Va ser fins a 50 anys després de la seva mort que un historiador anomenat Vasari va calcular que aquest retrat era d'una dona identificada com a Madonna Lisa, i d'aquí va sortir el nom d'aquesta pintura. Fins ara seguim sense conèixer la identitat real de la model, i com que no existeix cap documentació en què Leonardo hagi parlat d'aquesta pintura, mai no sabrem la veritat sobre qui és la model.

5. L'última prova que Leonardo da Vinci era part de la conspiració que es narra en aquesta novel·la, és que la pintura “L'últim sopar” no és només un retrat de Jesús amb els seus deixebles, sinó que també inclou Maria Magdalena representada com a amant de Jesús. Realment el deixeble la identitat del qual és qüestionada és Sant Joan Baptista. I l'escena del darrer sopar va ser tret del llibre del llibre que ell va escriure. I en aquest llibre, Joan s'autodescriu com el més jove de tots els deixebles.

A més actualment la tomba de Maria Magdalena no és reconeguda en cap ubicació del  món.

Personalment, amb el desenvolupament de la història al llarg ha estat força interessant i ha anat agafant més misteri. Per la meva intriga en aquest tipus de pel·lícules m'agradaria que fos real però amb fets que han succeït durant el transcurs d'aquesta em fa pensar que hi han coses impossibles, per exemple: que hi hagi una sala on amb un codi puguis obtenir una capsa amb una frase per finalment tenir pistes sobre on està la tomba de la Verge Maria. 

MY STORY LIFE

Evolució de la falange espanyola

 EVOLUCIÓ DE LA FALANGE ESPANYOLA

En la següent imatge podem observar detalladament els canvis que ha anat experimentant la bandera de la falange española.

Ens situem primerament als anys posteriors de 1938, data la qual es refereix després de produir-se l'alçament, les unitats de l'exèrcit regular conservaven les seves ensenyes dissenyades al llarg dels 5 anys que havia durat la convulsa República. Les forces que van formar el bàndol nacional es comprenien des de republicans convençuts fins a carlins tradicionalistes i només els carlins van adoptar des del primer moment la bandera vermella i guilda en les seves proporcions tradicionals com a rensenya de combat.

Moltes unitats es van limitar a posar un tros de drap vermell sobre el drap morat que erròniament els ideòlegs de la República pensaven que representava Castella. No va ser fins al 1938 quan Espanya va recobrar com Ensenya Nacional aquella que Carles III va triar per als nostres navilis i fortaleses, amb l'objectiu que amics i enemics veiessin que el que tenien davant eren soldats espanyols.

Els canvis comencen en la primera bandera establida des de 1938 fins 1945 quan es va restaurar l'Ensenya de Carles III, qué Isabel II va fer oficial per a la Nació i la vigència del qual només es va veure truncada entre 1931 i 1938, encara que algunes forces de l'Exèrcit Nacional la van enarborar des del primer dia de l'Alçament.

Sobre els colors de la Bandera llueix l'Àliga de Sant Joan, contenint l'escut dels Reis Catòlics en el qual les casernes del Regne de Navarra substitueixen les de les Dues Sicílies. 

El 26 de juliol de 1945 es va decretar la supressió dels guions de comandament, que tant havien proliferat durant la Guerra Civil, i l'11 d'octubre es va publicar un reglament detallat de banderes, que va fixar el model de bandera vermella ja en ús, però definint millors els seus detalls, destacant una major estilització de l'àliga de Sant Joan, fins aleshores una mica rabassuda, així com el nom de la unitat, que brodat en lletres negres tornava a figurar oficialment al voltant de l'escut central.

I finalment l'última bandera on es representava l'àliga va ser portada desde la mort de Franco al 1975 fins 1977 on es va retornar al reglament del 1945. El 21 de gener de 1977 es va aprovar un nou reglament que diferia de l'anterior tan sols que l'àliga tenia les seves ales molt més obertes, per voler donar més superioritat de poder, les columnes d'Hèrcules tornen a col·locar-se dins les ales, i la cinta amb el lema ''UNA GRAN LLIURE'' es desplaça del coll de l'àliga, per situar-se per sobre del cap. No es van construir gaires banderes amb aquest escut.