MY STORY LIFE

Evolució de la falange espanyola

 EVOLUCIÓ DE LA FALANGE ESPANYOLA

En la següent imatge podem observar detalladament els canvis que ha anat experimentant la bandera de la falange española.

Ens situem primerament als anys posteriors de 1938, data la qual es refereix després de produir-se l'alçament, les unitats de l'exèrcit regular conservaven les seves ensenyes dissenyades al llarg dels 5 anys que havia durat la convulsa República. Les forces que van formar el bàndol nacional es comprenien des de republicans convençuts fins a carlins tradicionalistes i només els carlins van adoptar des del primer moment la bandera vermella i guilda en les seves proporcions tradicionals com a rensenya de combat.

Moltes unitats es van limitar a posar un tros de drap vermell sobre el drap morat que erròniament els ideòlegs de la República pensaven que representava Castella. No va ser fins al 1938 quan Espanya va recobrar com Ensenya Nacional aquella que Carles III va triar per als nostres navilis i fortaleses, amb l'objectiu que amics i enemics veiessin que el que tenien davant eren soldats espanyols.

Els canvis comencen en la primera bandera establida des de 1938 fins 1945 quan es va restaurar l'Ensenya de Carles III, qué Isabel II va fer oficial per a la Nació i la vigència del qual només es va veure truncada entre 1931 i 1938, encara que algunes forces de l'Exèrcit Nacional la van enarborar des del primer dia de l'Alçament.

Sobre els colors de la Bandera llueix l'Àliga de Sant Joan, contenint l'escut dels Reis Catòlics en el qual les casernes del Regne de Navarra substitueixen les de les Dues Sicílies. 

El 26 de juliol de 1945 es va decretar la supressió dels guions de comandament, que tant havien proliferat durant la Guerra Civil, i l'11 d'octubre es va publicar un reglament detallat de banderes, que va fixar el model de bandera vermella ja en ús, però definint millors els seus detalls, destacant una major estilització de l'àliga de Sant Joan, fins aleshores una mica rabassuda, així com el nom de la unitat, que brodat en lletres negres tornava a figurar oficialment al voltant de l'escut central.

I finalment l'última bandera on es representava l'àliga va ser portada desde la mort de Franco al 1975 fins 1977 on es va retornar al reglament del 1945. El 21 de gener de 1977 es va aprovar un nou reglament que diferia de l'anterior tan sols que l'àliga tenia les seves ales molt més obertes, per voler donar més superioritat de poder, les columnes d'Hèrcules tornen a col·locar-se dins les ales, i la cinta amb el lema ''UNA GRAN LLIURE'' es desplaça del coll de l'àliga, per situar-se per sobre del cap. No es van construir gaires banderes amb aquest escut. 

11 de març

 L'11 M

A finals de 2001, Azizi va tenir una entrevista amb Abdelatif Mourafik, per explicar l'objectiu del seu plan, aquest tenia com a finalitat el sofriment del major nombre d'espanyols. 

El motiu del fet va ser quan es va llençar l'operació Dàtil per desactivar la cél·lula que Al Qaeda va fundar a Espanya. La gran majoria van ser detinguts en el novembre de 2001, entre ells Abu Dahdah. Malgrat l'esforç, va quedar un en busca i captura fora d'Espanya. Aquesta persona per combatre contra l'Estat espanyol va decidir atentar per ratificar la desactivació del grup d'Abu Dahdah. I per un altre costat tenim l'amenaça de Bin Laden en contra de la participació de les Forces Armades en les guerres d'Irak i Afganistàn.

Què va significar ''la foto de les Azores''?

Va ser una reunión establida en les Isles Azores el 16 de març de 2003 per els jefes del govern d'Estats Units, Regne Unit, Espanya i Portugal.

En aquesta es va adoptar la decisió de llançar un ultimàtum de 24 hores al règim iraquià encapçalat per Saddam Hussein per al seu desarmament, sota amenaça de declaració de guerra. A més va suposar la caiguda del PP.

Que va passar amb l'atemptat de Madrid?

Tot va passar l'11 de març de 2004, hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. L'atemptat va ser comès per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals va quedar en coma i morint una dècada més tard, al 2014, convertint-se en la víctima 193 i es calcula que en total 2057 van patir lesions. Aquest atac va ser un dels més importants perpetrats a Europa, i el més important a Espanya. Finalment el  grup va ser desarticulat per la policia poques setmanes després i alguns dels membres, entre ells Jamal Ahmidan "El Chino", es van suïcidar en un pis de la ciutat de Leganés en veure's envoltats. El govern espanyol va culpar ETA de l'atac, i va pressionar perquè l'ONU aprovés la resolució 1530, mencionant ETA com a autora de l'atemptat. Tot i això, al dia següent aquesta organització terrorista va negar la seva participació en els fets, i un diari britànic va publicar un correu electrònic d'un grup extremista anomenat per ell mateix islàmic, les Brigades d'Abu Hafs al Nasri, fent-se responsable de l'atac.

Segons Al Qaida l'atac va ser en resposta als conflictes de l'Afganistan, l'Iraq, Palestina i Caixmir on acusa Espanya de formar part d'una croada contra l'islam, juntament amb els Estats Units, el Regne Unit i altres països, i amenaça de continuar els seus atacs terroristes, llevat que s'aturi l'anomenada guerra global contra el terrorisme, que identifica amb una guerra contra l'islam.

I finalment es van començar a donar manisfestacions.

Una de les tantes històries lligades va ser on un grup dels bombers que van treballar durant l'atac terrorista es va trobar un diari entre les escombraries de les destruccions. En el diari esmentava que ella estava enamorada d'un noi que veia cada dia quan agafava el tren. La noia va morir i desgraciàdament aquesta història d'amor va acabar d'una manera molt triste. La Orella de Van Gogh es va assebentar d'aixó i va treure una canço en honor a ella.

QUARESMA

 RELACIONS ENTRE CARNAVAL, QUARESMA I SETMANA SANTA

El començament entre aquestes festivitats relacionades comença amb l'arribada del Carnaval. 

El carnestoltes també està molt relacionat amb la tradició cristiana, tot i que és una festivitat pagana. Aquesta festa se celebra uns dies abans del dimecres de cendra, el començament de la Quaresma. Segons la tradició cristiana, els quaranta dies de Quaresma són un temps de preparació espiritual a la festa de Pasqua. Per això, al carnestoltes hi ha més llibertat i es trenquen més regles. 

Carnaval és una de les festivitats amb més tradicions, entre elles tenim l'enterrament de la sardina, on simbolitza l'enterrament del passat i l'arribada de la primavera i la renovació, per un altre costat tenim Dijous Gras, el costum és reunir-se, al camp si pot ser, per menjar carn de porc, xoriços i ous o truita, tot això acompanyat del clàssic fornís, aquesta se sol celebrar un dijous abans del Carnaval. I així tot seguit amb moltes més tradicions.

                                         

          1. Carnaval de Venècia, un dels més populars del món juntament amb el de Gran Canaria

Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma. En aquest dia tant tradicional és costum repartir cendra feta dels rams beneïts de l'any anterior per ser imposada davant dels fidels en forma de creu. Antigament simbolitzava el dolor i la penitència dels pecadors i eren sotmets als ritus del temple, finalment és feia una reconciliació anomenat ''Dijous Sant''. Ja esmentat l'inici de la quaresma, arriba el desenvolupament de la quaresma. 

La quaresma, 40 dies caracteritzats per la penitència i purificació. Aquesta comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Rams. Aquest festa és enemic de carnestoltes per la seves contrarietats de característiques. 

El significat de Quaresma pertany als dies que va durar Jesús al desert i es practica la prohibició del consum de carns i ous, per l'estància de Jesús en dejuni al desert.

El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.

2. Símbol identificat amb la quaresma

I finalment la Setmana Santa, és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, el dilluns de Pasqua. A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives: processions, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals; la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.

La relació entre la Setmana Santa i quaresma, es que la Setmana Santa és l'última setmana de la quaresma.

                                            3. Processions de la Setmana Santa a Andalusia.

Per què canvia la data de cada any?

La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Per això, la majoria d'aquests actes se celebren sota la lluna plena de març i abril. D'altra banda, les esglésies occidentals i orientals utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua.